Desnivell
+1.100, -1.400 m
Distància
12,6 km
Durada
7 h 15’
Dificultat
***
El recorregut si bé està relativament ben fressat perquè aquest cim és molt cobejat, es desenvolupa en alta muntanya i passarem una petita glacera.
Aquesta etapa ens porta al cim més alt de Catalunya, i el Ariège, la Pica d’Estats per un itinerari poc freqüentat pels excursionistes catalans, si bé cada vegada és més conegut sobretot durant la temporada hivernal pels esquiadors de muntanya.
El paisatge sempre és molt feréstec i gran part del recorregut es desenvolupa per sobre de roques, però l’ascensió per la banda del refugi de Pinet és molt ràpida.
Al circuit només posem l’ascensió a la punta més alta de la Pica d’Estats, ja que heu de pensar que encara ens queda una baixada molt llarga. Però alguns també pugen el Montcalm o la punta Verdaguer, els altres cims com el Pic de Sotllo o altres puntes, ens allargarien molt l’etapa.
Dificultat: L’ascensió al cim no té cap dificultat, si bé és una etapa molt llarga i la pluja, el fred, el vent o la boira ens poden posar problemes per arribar. Si és el cas, podem anar directament cap al Port de Sotllo per escurçar l’etapa. Fins a mitjans o segons l’any fins a finals de juliol pot quedar encara alguna glacera que ens obligarà a portar grampons, ja que si no podem travessar és molt complicat i/o car tornar amb transports fins al punt d’inici de la travessa. Marques blanques i vermelles de GR i de color groc.
1.-Del refugi de Pinet remuntem el riu i a l’estany de Montcalm girem al W per seguir zones rocoses amb pendent continuu fins el coll de Riufred.
2.-Girem a esquerra i remuntem el camí ben traçat fins la Pica d’Estats. Podem escurçar una mica a la baixada i després flanquejar a l’oest per remuntar al Port de Sotllo.
3.-Del Port de Sotllo baixem una tartera força incòmoda i dreta en ziga-zaga, passant l’emissora d’emergències fins l’estany d’Estats.
4.-Travessem el riu i més tard tornem a la mateixa vora passant l’estany de Sotllo i diferents aiguamolls fins al Pla de la Socauba.
5.-Travessem el pont de fusta i entrem en uns flanquejos que es fan llargs fins que tornem a baixar fins al refugi de Vallferrera.
