Desnivell

+1.350, -1.350m

Distància

13 km

Durada

7h 45min

Dificultat

***

TERCERA ETAPA

Del refugi de Certascan al de Pinet pel Port de l'Artiga

Aquesta etapa és la més espectacular, ja que a part de passar pels estanys de Romedo, ens porta per la solitària vall de l’Artiga i l’estany de Montestaure, on els camins ramaders pràcticament han desaparegut.
Entrem a les impressionants valls franceses amb uns abismes de més de 2000 metres de desnivell, des dels cims fins als pobles que ens ofereixen unes vistes magnífiques.

Dificultat: Ens movem per terreny d’alta muntanya amb pendents força drets i amb camins en alguns trams gairebé inexistents. Al final de l’etapa per arribar al refugi de Pinet, hi ha una cadena que ens ajuda a superar un petit tram de 3 metres més verticals, més delicat pel cansament que per la dificultat. També trobem una cadena poc abans del refugi de Vallferrera. És l’etapa més complexa, alpina i dura del circuit, on a més ens pot sorprendre la boira.
Marques de pintura blanca i vermella de GR fins als Aiguamolls a 2110 m baixant del Port de l’Artiga. Des d’aquí pintura groga fins al refugi.

Itinerari
Etapa 3

etapa_3

1.- Del refugi de Certascan baixem a l’estany petit i als 2090 metres puguem un ziga-zaga fins al coll de Llurri.

etapa_3

2.-Baixem als estanys de Romedo i seguim el riu suaument fins que el camí gira a l’est per una forta pujada fins al Port de l’Artiga.

etapa_3

3.- Del Port de l’Artiga baixem la canal (neu fins al juliol) per girar poc després a la dreta. Seguim per grans blocs granítics la vall i girem a la dreta per arribar a uns grans replans.

etapa_3

4.-Creuem els aiguamolls i pugem per l’esquerra del marcat barranc. De l’estany de Montestaure girem a l’oest a buscar la tartera i la cresta. Pugem uns metres fins a sota de la paret que flanquegem fins la Pointe Recou de 2447 m.

etapa_3

5.-Baixem un molt fort pendent i seguim després la canal a sortir al coll del Picou Estela. Baixem sense camí evident uns 150 metres de desnivell i flanquegem per passar sota l’esperó rocòs. Seguim flanquejant i després hem d’anar pujant fins una mena de collet, més del que ens pensem i és l’únic punt on es pot travessar el riu. Baixem per creuar-lo i superem una petita canal on ens hem d’agafar amb les mans, per baixar al refugi de Pinet.