CRÒNICA DEL PRIMER RECORREGUT GASTRONÒMIC
Havía començat la veda ja feia un mes i tots els intents de fer el circuit en menys de 24 i 36 hores acabaven sense èxit, així que vaig pensar a provar fins a quin punt es podría fer el circuit d'aquesta manera.
No tinc experiència en aquest sentit, ja que no havía fet mai cap recorregut d'aquesta mena, però conto al meu favor que el camí el coneixo com casa meva, de fet aquesta és l'any 22 que guardo el refugi de Certascan i recorro aquestes muntanyes.
Així que surto a les 4h 29' de Certascan i després d'una relliscada a una roca al Port de l'Artiga i la consegüent cicatriu a la cara (per fer més por) arribo en 3h 46' al refugi de Pinet on Dani i la seva filla em curen i em dónen l'esmorçar.
El camí a la Pica a aquestes hores és ben solitari i tranquil, però acostumat a les solituts de Certascan quan arribo al Coll de Riufred, la vista del cim de la Pica m'espanta i a punt estic de tornar a casa. Per a mi això és com les hores punta al metro, però finalment em puc obrir pas i fitxar a la Pica, per iniciar un ràpid descens aprofitant encara algún tram de neu fins l'estany d'Estats. Els excursionistes per sort encara estàn desplegant les senyeres a la Pica (sí que es dur ser nacionalista) i més tranquil faig la baixada que sempre se'm fa eterna i en 3h 45' més arribo a l'hora de dinar a Vallferrera.
El Juanma i l'Angi (els guardes de Vallferrera) que no volen posar-me les coses fàcils, em preparen la dutxa i un dinar on només em falta la migdiada, així que després de 1 h 39' de lluita torno a posar-me en marxa.
El camí pel bosc a Baborte és preciós, però tot lo bó s'acaba i un sol espatarrant i les altes tamperatures m'esperan en aquest etapón (que no etapa). Després de l'estany de Becero hi han unes vistes panoràmiques de tot el recorregut espectaculars, i també per mala sort pots veure el que encara et queda per acabar. I després de la Cabana de Boldís encara és pitjor quan veus el poble de Tavascan cada vegada més lluny. Però després de 5h 29' s'acaba.
A Tavascan no paro. Telefono al refugi i en Marc no sé si per donar-me moral o per matxacar-me del tot em diu que he de seguir fins al final (no vol venir a buscar-me amb el cotxe) que ja hi estic, sí només em queden més de 1800 metres de pujada a la foscor per acabar!! No tinc altre remei que seguir i en 1 hora estic a Graus.
Però qué ha pasat a Graus que s'han enterat que venía i jo ho havía mantingut en secret. He tingut sort ja que l'itinerari gastronòmic s'està complint perfectament i és l'hora de sopar, ja que Salva, Àngels i un company del que no recordo el nom fins i tot em porten el plat a taula. Però això és imperdonable, no ténen els masatgistes. Sopo més ràpid que s'em fa de nit i en un temps rècord de 50 minuts torno al camí.
No sé com m'ha vingut al pensament que el bosc de Noarre només són 400 metres de pujada fins que acaba el bosc i aquesta nit crec que els han doblat perquè em costen com 800, a més de que l'Àngels (que volía que em quedés a Graus) m'ha donat una botifarra negra que ara em pasa factura.
Però tot acaba i després de la calor de tot el dia un vent gélid m'acompanya fins al Pic de Certascan que també han posat més amunt que altres dies (sé del que parlo que això m'ho coneixo molt bé). I clar amb aquest aire fred, no podré aprofitar la congesta de neu i baixar ràpid si no que hauré de fer tombs per allargar aquesta excursioneta. Després de 4h 50' arribo al refugi, i si bé ara m'he equivocat ja que a les 2 h 15 minuts de la matinada encara no és hora d'esmorzar sí que em prendré de bon grat una bona tassa de cereals i així acabar el primer circuit gastronòmic en menys de 24 hores de la Porta del Cel.
Horari total: 21 h 46'
Aturades gastronòmiques: 2 h 54' (potser que m'he pasat una mica)
Horari efectiu de marxa: 18 h 52'
Un consell: Si voleu fer en 24 hores i patir comenceu a Certascan, ja que amb la pujada final al.lucinareu. Si no és més interesant comencar a Graus i fer el recorregut a l'invers, es a dir en direccció a Vallferrera, on arribareu a l'hora d'esmorçar, Pinet dinar i Certascan a sopar. Això sí sobretot les etapes que feu de nit les heu de recòrrer abans.
Us espero ja sigui en 24, 48 o per arribar a La Porta del Cel de veritat en 5 dies de travessa.
Recorregut realitzat per Alejandro Gamarra el 17 de juliol del 2005
